L'Agustí, anomenat en Gatus, fou un rodamón que va arribar a Seva, no se sap ben bé d'on procedia.
El sobrenom de Gatus, li va venir donat perquè tenia molts gats que sempre l'acompanyaven.Sembla ser que en la seva joventut, havia estat actor, era un bohemi que li agradava el bon viure i la vida alegre.
No se sap el motiu que el va portar a convertir-se en un captaire.Segons diuen era un home que pel seu tarannà es va fer apreciar per tothom, i la mainada el seguia per tot arreu.No posseïa altra fortuna que el seu bon cor i el seu amor per la natura, cosa que va fer que ben aviat formés part del poble. El seu habitatge era una cabana, al costat del riu Gurri, sota un pont del s. XVI, que avui s'anomena el pont d'en Gatus. La cabana estava plena de testos amb flors i d'altres atuells de tota mena.Li agradava penjar bombetes per tot arreu, tot i que no tenia electricitat.Per mobiliari tenia un sofà esventrat, una màrfega i una cadira petita.Si bé vivia pobrement, tenia per sostre els estels i gaudia de la riquesa del paisatge, de les seves flors, dels arbres amb el murmuri del vent dins els seus brancatges, de l'olor de l'herba i del boix, del cant del ocells...El sobrenom de Gatus, li va venir donat perquè tenia molts gats que sempre l'acompanyaven.Sembla ser que en la seva joventut, havia estat actor, era un bohemi que li agradava el bon viure i la vida alegre.
Tot convivia amb ell en una perfecta harmonia.
En Gatus es va convertir en tot un personatge que la gent emparava en tot momenent.
El pont fou el seu aixopluc i el seu reialme.
Però un dia, en Gatus es va posar malalt i el varen portar a l'hospital de Vic i ja no va tornar mai més.
El poble de Seva es quedà sense la seva presència, i els infants sense l'home que els explicava rondalles i acudits, amb profusió de gestos i modulació de veu.
Jo vaig coneixer personalment al GATUS ..... un personatge....
ResponElimina