dissabte, 2 de novembre del 2013

Casal de Mont-rodon





































































































                                                          

Auca del casal de Mont-rodon

                             

Mont-rodon és un petit enclavament del municipi de Tona (Osona), dins el terme de Taradell, al voltant de l'antic casal de Mont-rodon, casa forta de l'antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076 i origen del llinatge Mont-rodon. Aquest llinatge conegut des del principi del segle XII. Al principi del s. XIII va destacar un membre d'aquesta família anomenat Guillem de Mont-rodon, que va ser mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença i tutor de Jaume I a Montsó, dels bisbes de Girona Arnau de Mont-rodon (1335-1348) i Bertran de Mont-rodon (1374-1384) i d'una dinastia de cavallers i eclesiàstics que ocuparen llocs molt rellevants en la història comarcal i general del país. Posteriorment, quan el rei va ser major d'edat, es va encarregar de les finances de la casa reial.
El casal esdevingué cap d'una petita quadra (1445) autònoma, sotmesa al veguer de Vic, que el 1840 fou annexada al municipi de Tona i que comprèn només la propietat de Mont-rodon, amb el seu casal i la seva capella.
L'edifici fou bastit sobre les restes d'un casal del s. XII. A mitjan del s. XV, va ser reformat, però integrant part de l'edifici romànic. Durant les guerres remences el casal va ser saquejat pels partidaris de Joan II. Durant el s. XVII, l'edifici va ser novament renovat. Aquest mateix segle Carles de Mont-rodon va morir sense descendència i el senyoriu va passar a la seva germana. L'any 1890, aquesta branca es va extingir i els béns van passar a d'altres famílies.
Serví de masia fins als volts del 1960 en què va quedar deshabitat, però l'any 1981 la Generalitat en va començar la restauració que va ser continuada pel seu propietari. L'aspecte actual del casal és gòtic. Té planta rectangular, gairebé quadrada, amb un pati central que contenia l'escala i sota la teulada conserva encara els merlets originals. Les restes romàniques es troben a la façana est. La part més destacable és la façana de llevant, a la planta baixa del la qual hi ha obertes sis espitlleres mentre que al primer pis hi ha una finestra geminada que conserva el pilar central.
El casal, amb la seva estructura adossada a la roca, constitueix un magnífic exemplar en molt bon estat, d'un edifici residencial possiblement construït dintre del s. XII, encara dins la tradició del l'arquitectura del segle anterior.

Davant del casal, enfilada a la muntanyeta de Mont-rodó que li donà el nom, hi ha la capella de Santa Maria de Mont-rodon. És una obra romànica del segle XII, molt modificada el 1693. Guardava un sarcòfag o tomba dels Mont-rodon feta el 1338 i una imatge gòtica de la Mare de Déu, mutilada el 1936. La capella fou profanada el 1976.
El 1983 s'hi ha fet una restauració, juntament amb el casal.
Els Mont-rodon hi van crear una mena de petit cenobi que es va mantenir fins al s. XV.
L'església és un edifici d'una sola nau, capçada a llevant per un absis quadrat i cobert amb volta de canó de pedra. La teulada és de teula àrab. La façana de ponent és coronada per una espadanya de dues arcades.